Petit error a un follet informatiu de Mestral

El sistema educatiu

Aquest el meu article d'opinió sobre el sistema educatiu:

Avui en dia el sistema educatiu espanyol ha estat molt criticat pels ciutadans. Obligar als estudiants a estudiar fins els 16 anys o que no decideixin fins la mateixa edat cap a quin àmbit d’estudi volen anar fa aixecar les crítiques de molta gent.

Uns opinen que la causa del baix nivell dels nostres estudiants està en els canvis socials, altres en la presència d’immigrants, i altres en la poca formació dels pares. També hi ha qui diu que la cosa no n’hi ha per tant, i que les estadístiques cal interpretar-les correctament. Però a les nostres autoritats no se’ls acudeix que la causa pugui estar en una mala llei d’educació. Hi ha alumnes que acaben l’Educació Secundària Obligatòria incapaços d’operar amb decimals, ignorant coses realment elementals. En moltes facultats de ciències ha estat necessari impulsar un curs zero, que s’imparteix durant el setembre, on s’ensenyen coses que abans sabia un estudiant corrent. Aquest tipus de curs va sorgir de la necessitat que tenien alguns alumnes del nou sistema.

Els defensors del nostre sistema educatiu sostenen que, amb tots els seus defectes, aconsegueixen escolaritzar a tothom. Però què significa realment “escolaritzar”? Si un alumne està a una classe sense assabentar-se de res perquè té diverses assignatures pendents del curs anterior, no està escolaritzat, està tancat entre quatre parets. Qui arriba al final de l’ESO redactant malament i fent faltes d’ortografia, no ha estat escolaritzat, ha estat tancat entre quatre parets.

El sistema educatiu actual necessita una reforma ràpida i eficaç, els nois que s’estan escolaritzant seran una generació perduda de cara al futur si no es millora. Aquest sistema educatiu perd a grans estudiants per culpa d’un mal ambient, de l’escola i milers de factors que fan, que, el sistema no avanci i més aviat tingui un retrocés progressiu.                                                                                       

Jordi Biosca Caro

2n Batx

                                                                              Català: Jordi Viladrosa

Ser/Estar

Aquí us adjunto un link molt interessant que parla sobre alguns dels errors que cometem a la hora d'utilitzar els verbs ser o estar i sobretot a la hora de traduir del castellà. L'altre dia vam estar-ho comentant a classe així que si algú vol fer-hi una ullada, endavant:

- http://elcatalacomcal.blogspot.com.es/2008/01/els-verbs-ser-i-estar.html

Variacions de la llengua

Registres de la llengua

Propietats del text:

Com preparar una bona presentació:

Diferències entre discurs oral i discurs escrit:

Esquemes unitat 9

v L’argumentació

  

Ø   Tesi: Missatge i fonament del text

Ø  Argumentació

§  S’analitza:

·         El marc: És el context comunicatiu (espai temps...)

·         El text: És el text com a producte (gramàtica, arguments...)

§  Finalitat:

·         Comunicativa: Explicar el nostre parer i donar l’opinió personal

·         Convèncer: Influir en l’audiència

Ø  Conclusió

v El context comunicatiu

Ø  Text argumentatiu

§  Necessita:

·         La figura d’un emissor

·         Influir en el receptor

§  Altres aspectes fonamentals:

·         Funció del llenguatge:

¨       Conativa: funció principal

¨       Referencial: funció secundària

·         Àmbit d’ús:

¨       Públic/formal

¨       Privat/informal

·         Tema

·         Intenció:

¨       Comunicativa: opinió, parer

¨       Persuasiva: convèncer per mitjà de la raó

¨       Manipulativa: persuadir per mitjans poc lícits

·         Canal:

¨       Oral

¨       Escrit

·         Registre:

¨       Col·loquial: conversa espontània

¨       Estàndard: mitjans de comunicació

¨       Tecnocientífic: congressos, assaig

¨       Literari: narracions, obres teatrals

·         Pressuposicions: creences, idees, valors...

v Els components del text argumentatiu

Ø  La tesi

§  Tesi subjectiva: percepció i posició

§  Hipòtesi científica: arguments demostrables

Ø  Els arguments

§  El nombre

·         Simples

·         Múltiples

§  L’orientació

·         Coorientats: mateixa conclusió

·         Antiorientats: diverses conclusions

§  La tipologia

·         Racionals: idees, creences...

·         De fet: dades demostrables

·         Exemplificatius: exemples

·         Per analogia: comparacions

·         Causals: causa-efecte

·         No recórrer a l’ús de fal·làcies:

¨       Ad verecundiam: persones de prestigi

¨       Ad hominem: desacreditar a la persona que opina

¨       Ad populum: emocions i valors reconeguts

¨       Per inèrcia: força de la tradició

§  La conclusió: el resultat

v L’organització del text

Ø  Nombre de participants:

§  Estructura monologada

§  Estructura dialogada

Ø  Distribució de les parts:

§  Estructura deductiva

§  Estructura inductiva

§  Estructura contraposada

§  Estructura circular

v Funcions argumentatives

Ø  Connectors

Ø  Elements léxics

Ø  Funcions de coorientació

§  Justificació o prova

§  Assentiment o conformació

§  Reforçament, intensificació

Ø  Funcions d’antiorientació

§  Crítica, acusació, retret

§  Objecció

§  Rectificació

§  Desacord

v Relació entre els enunciats

Ø  Implícita

Ø  Explícita

v Recursos lingüístics

Ø  Fónics:

§  Intensitat

§  To

§  Vocalització

Ø  Modalitat

§  Interrogativa

§  Exclamativa

Ø  Sintàctics

§  L’ordre dels elements

§  L’ús dels connectors

Ø  Semàntics

§  L’ús de lèxic connotatiu

§  L’ús de figures retòriques

·         Metàfora

·         Ironia

·         Sinonimia

·         Repeticions

·         Antítesi

·         Paradoxa

·         Interrogativa

·         Paral·lelisme

·         Màximes i proverbis

§  Gràfics: l’ús de cometes, guions, parèntesis...

El significat

Camp léxic i Camp semàntic

Respresentació de la realitat

Categoritzacio de la realitat

Els periodistes i la seva manera de dir les coses

Els periodistes tenen una base què és la notícia i una eina per descriure-la, la paraula. El què és diferent en cada periodista és la paraula utilitzada i la interpretació que es fa de les paraules. Com que evidentment no tots els periodistes utilitzen les mateixes paraules, ni comparteixen les mateixes ideologies, respecte els temes a parlar, a l’hora de donar aquella notícia es pot interpretar d’una manera o una altra.

Una eina utilitzada en periodisme és l’eufemisme, que mitjançant sinònims o termes similars intenta evitar l’utilització d’una paraula malsonant o no ofendre a cap col·lectiu designant aspectes culturals de la manera més neutra possible. Els eufemismes són molt utilitzats pels periodistes, sobretot per aquells que defineixen les coses d’una manera políticament correcte, però alguns periodistes també utilitzen els eufemismes per definir una cosa greu d’una manera més suau ja que probablement es tracta d’una notícia en contra de les seves ideologies i pensaments.

No hem d’oblidar que cada persona té una visió diferent del que passa al seu voltant i per tant cada periodista és únic. Tots els periodistes tenen una sèrie de contactes que li faciliten l’informació i segons la qualitat d’aquests l’article corresponent s’aproparà mes o menys a la realitat, un contacte et pot dir la veritat però pot ser no la ha explicat tota o evita informacions no favorables al seu pensament. El rigor de l’informació, per tant, es definirà per si realment tot el que explica en l’article és cert o no i si realment narra els fets tal i com van succeir.

Aspectes lingüístics

Us adjunto les activitats d'aspectes lingüístics:

2.- Identifica els sons consonàntics que representen les grafies destacades.

Asseguren(s)   Mallorca(λ)  Netejar(ʒ)   Mateix(ʃ)   Socarrats(r)   Aquella(k)   Anys(ɲ)   Diríeu(r)   Posat(z)   Moix(ʃ)   Pollença(s)   Vaixell(ʃ)   Freginals(ʒ)   Balaguer(ɣ)   Llinatges(ʒ)   Ancestres(s).

3.- Justifica ortogràficament les grafies vocàliques i consonàntiques destacades.

Davant de “e” sempre hi ha d’anar “g” i no pas una “j”.

La “u” no es pronuncia ja que sinó portaria dièresi.

Davant de les vocals “a, o, u” sempre hi posem “ç”.

Davant de “e” i “i” hi posem “c” i és masculí i aleshores acaba amb “e”.

Davant de “a” sempre hi va “j” i no pas “g”.

Paraula femenina i acaba amb “a”, si fos masculina acabaria amb “e”.

Entre vocals hi posem “ix”.

Davant les vocals “e” i “i” sempre hi va “g”.

4.- Conjuga el present de subjuntiu i l’imperfet de subjuntiu dels verbs fer i criar.

Faci, facis, faci, fem, feu, facin.

Criï, criïs, criï, criem, crieu, criïn.

Fes, fessis, fes, féssim, féssiu, fessin.

Criés, criessis, criés, criéssim, criéssiu, criessin.

5.- Indica si les formes destacades són adverbis, pronoms o determinants:

a) adverbi.

b) adjectiu.

c) adjectiu.

d) pronom.

7.- Digues d’una manera més econòmica el fragment subratllat.

...descendents dels nostres descendents i així successivament.

8.- Indica la categoria gramatical dels mots i forma derivats de la categoria gramatical que ens demana.

Gràcia – nom – gràcia – graciós – agraciar – gràcia.

Aigua – nom – aigua – aigualit – aguar – aigüer.

Lleuger – adjectiu – alleugerat – lleuger – alleugerir –lleugeria.

10.- Selecciona l’opció de cada apartat que et sembli més adient al text.

Columna – expositiva – particular general – exemples.

Gerard Piqué i Bernabeu

Aquí us deixo la meva descripció corregida d'un personatge famós, espero que us agradi!

Gerard Piqué i Bernabeu, va néixer el 2 de febrer de 1987 a Barcelona. Conegut simplement com Piqué, és un futbolista espanyol que juga de defensa al F.C. Barcelona. En pocs anys al primer equip ha demostrat ser un dels millors defenses centrals del món.

 Futbolísticament parlant destaca per la seva corpulència, la col·locació al terreny de joc, és gairebé inexpugnable en l’un contra un i sobretot per la seva qualitat a l’hora de treure la pilota jugant des del darrere, fet que el diferencia de la majoria de centrals.

De petit va començar a jugar a les categories inferiors del Barça però quan era juvenil va tenir l’oportunitat d’anar a jugar al Manchester United, equip on va estar fins l’any 2008, incloent una cesió al Saragossa l’any 2006.

Al ser un noi jove és molt alegre, té un caràcter molt extravertit i els que el coneixen en destaquen d’ell la seva facilitat per bromejar.

La seva relació amb els mitjans de comunicació sempre ha sigut correcte tot i que a vegades ha fet alguna declaració polèmica, sobretot parlant del rival o d’algun sector de la premsa, per exemple: l’any passat a la celebració del títol de la Champions va afirmar que ells no es drogaven, ni compraven els àrbitres en resposta a alguns sectors de la premsa madridista que durant l’any van anar difamant el Barça.

A més en els últims mesos s’ha parlat molt de la seva relació amb la cantant Shakira en sectors de la premsa rosa, ell en cap moment ha donat cap titular i en destaca la seva manera d’actuar, sempre respectuós amb els periodistes, però alhora indiferent a les seves preguntes.

Sembla un noi molt familiar, sempre que parla de la seva família només en té paraules d’agraïment i admiració. Pel que fa als amics, manté els de tota la vida juntament amb els seus companys d’equip com el Carles Puyol i el Cesc Fàbregas amb els quals manté una gran amistat i sempre se’ls veu bromejar, més ara gràcies al Twitter.

Errors en una carta de restaurant

L’altre dia vaig anar a fer una calçotada amb la meva família i mirant el menú vaig topar-me amb aquesta carta, la veritat es que hi ha alguns errors força greus. Vaig voler fotografiar-la i aquí us en deixo el resultat:

Escudella barrejada ( servit en sopera )

Teula de calçots anb romesco

Menu calçotada ( inclou calçots amb romesco, graellada de carn, patates al caliu, cartxofes a   la brasa, montjetes, pa torrat, vi, cavadel país, café i xarrup de licor herves

Carxofes i patates al caliu amb ali-oli

Turbó (rodaballo) a la brasa (raccio per dos personas)

Remenat d’alls tendres i gambes

“Cogote de merluza a la donostarria” (per dos personas)

Mitxa espatlleta de xai al forn amb bolets

“Cazuelita de merluza con langostinos”

Peus de porc a la brasa amb montjetes

Rostit de llom amb bolets

Samuntà com restaurant cofundador de la confradia de las vinyalas ofereix la nostra carta espacial de cargols d’odena (el millor del mon)

Bé, com he pogut llegir en la carta el errors són força greus, jo crec que el que s’ha encarregat d’elaborar-la parla un “cataloespanyol” perfecte, però el que seria el català el té una mica descuidat, aquí us adjunto la correcció feta per mi:

Escudella barrejada ( servir en sopera )

Teula de calçots amb romesco

Menú calçotada ( inclou calçots amb romesco, graellada de carn, patates al caliu, carxofes a la brasa, mongetes, pa torrat, vi, cava del país, café i xarrup de licor herbes

Carxofes i patates al caliu amb all-i-oli

Turbó (rodaballo) a la brasa (ració per dos persones)

Remenat d’alls tendres i gambes

“Cogote de merluza a la donostarria” (per dos persones)

Mitja espatlleta de xai al forn amb bolets

“Cazuelita de merluza con langostinos”

Peus de porc a la brasa amb mongetes

Rostit de llom amb bolets

Samuntà com restaurant cofundador de la confraria de les vinyals ofereix la nostra carta espacial de cargols d’Ódena (el millor del món)

Com heu vist alguns errors no els he corregit ja que el tenen entre cometes, imagino que deuen saber que no estar escrit correctament.

Activitats Unitat 3

1.- Assenyala el lexema i els morfemes derivatius de cada un dels mots següents:
Cagan/er Gran/ell/ut Pols/egu/era Amag/at/all Terr/ass/à Flam/ar/ada Cost/an/er En/jog/ass/ar Pedr/eg/am En/fein/ass/at Peix/a/ter Crid/an/er

5.- Defineix els mots següents i indica el significat de cada prefix.
Pseudocristià: (falsedat) Un cristià falç.
Postguerra: (després) Després de la guerra.
Conviure: (unió). Viure unit amb alguna persona.
Prejudici: (abans) Jutjar abans de conèixer algú o saber alguna cosa.
Exportar: (treure) Portar alguna cosa a algun altre lloc.
Sobrealimentació: (damunt) Alimentar-se de manera exagerada.
Antihigiènic: (oposició) No higiènic.
Desfullar: (oposició) Treure les fulles.
Arximilionari: (superioritat) Molt milionari. 
Redreçar: (repetició) Tornar a adreçar.
Pressentir: (abans) Intuïció abans de que passi alguna cosa.
Sobrenatural: (damunt) Per sobre l’habitual.

8.- Omple els buits de les frases següents amb el verb que correspongui. Apostrofa quan calgui.
a) anomenis
b) nomenaren

a) senyalen
b) assenyalen

a) aguaita
b) guaita

a) abasta
b) basta

a) encreua
b) creuen

12.- Copia i completa aquestes graelles:
Ametlla Ametller Ametllerar
Codony Codonyer Codonyerar
Mongeta Mongetera -
Nou Noguer -
Meló Meloner -
Cirera Cirerer Cirerar
Carbassa Carbassera Carbasserar
Oliva Oliver Oliverar
Patata Patatera -
Figa Figuera Figueral 

Peix Peixater Peixateria
Rellotge Rellotger Rellotgeria
Porta Porter Porteria
Teula Teuler Teuleria
Pastís Pastisser Pastisseria
Carn Carnisser Carnisseria
Jardí Jardiner Jardineria
Sabata Sabater Sabateria
Cafè Cafeter Cafeteria 
Gelat Gelater Gelateria

15. Forma un nom a partir de cada adjectiu i digues quin valor comparteixen tots els noms resultants.
a) Exactitud
b) Dignitat
c) Discreció
d) Pobresa
e) Pulcre
f) Rectitud
g) Tranquil•litat
h) Ignorància
i) Petitesa
j) Àvid
k) Avarícia
l) Fredor

17.- Completa aquestes oracions amb un derivat nominal que s’adigui amb cada cas:
a) joventut; sardinada; carreró; magnolier
b) enyorança; rialles; infantesa
c) bastonada; fadrina; consentiment
d) dringaria; cristallera
e) raonable; comunisme
f) piulada
g) xiqueta; escampada; menjador; casalot

18.- Fixa’t que el sufix –itat pren formes diferents ( -etat, -edat, -tat, -da). Fes noms a partir dels adjectius següents amb el sufix que convingui en cada cas. No oblidis, quan calgui, la dièresi:
- brevetat; brusquedat; crueltat; bondat; seguretat; publicitat; ingenuïtat; vaguetat; sequedat; igualtat; arbitrarietat; homogeneïtat; dignitat; lleialtat; simultaneïtat; castedat; vacunat; maldat; escassetat; falsedat; perpetuïtat; humilitat; claredat; tenuïtat; fluixedat; contrarietat; austeritat; prolixitat; honestedat; vedat

20.- Fixa’t que el sufix –ió pot aparèixer en contextos diferents. Fes un derivat nominal a partir de cada un dels verbs següents:
a) visió; corrupció
b) interrupcions; recepció; detenció
c) possessió; absorció; fundació
d) supressió; correccions; divisió
e) obsessió; abolició

21. Fes un derivat nominal de cada un dels verbs següents; després destria els derivats regressius dels altres:
Verbs:
Ajudar-acabar-renunciar-manllevar-guanyar-aclarir-abolir-punir-conèixer-mantenir-ensenyar-recomanar-avançar-recordar-cridar-abonar-retallar-esdevenir-créixer-exhibir-aparèixer-discordar-recar.
Derivació nominal:
Ajudament-acabament-renunciament-menllevament-guanyament-aclarament-aboliment-puniment-coneixement-manteniment-ensenyament-recomanament-avançament-recordament-cridament-abonament-retallament-esdeveniment-creixement-exhiviment-apareixement-discordament-recament.
Regressius:
Ajut-acabat-renunciat-manllevat-guanyat-aclarat-abolit-conegut-mantingut-ensenyat-recomanat-avançat-recordat-cridat-abonat-retallat-esdevingut-crescut-exhivit-aparegut-recat.

25. Escriu un adjectiu derivat de cada un dels mots entre parèntesis i defineix el significat que té:
A) És un noi esquerrà, és a dir, utilitza la mà esquerra com a principal. Un text comprensiu, és a dir, fàcil d’entendre. C) El cérvol és un animal banyut, és a dir, que es caracteritza per tenir banyes. D) Ens han dut un producte defectuós, és a dir, un producte que no ha sigut produït de manera efectiva. E) El meu germà és un capgròs, és a dir, no cedeix ni dona la raó, es guia per les seves pròpies idees. F) La balena és un animal marí, és a dir, un animal que viu al mar, dins de l’aigua, mamífer aquàtic. G) Aquestes viandes no són mengívoles, és a dir, que no es poden menjar, no són comestibles. H) El meu nebot sempre a estat un nen malaltís, és a dir, es fica malalt ràpidament i freqüentment. I) El Pep és un noi enraonador, és a dir, que parla molt, sempre esta parlant. J) Un so percebut, és a dir, que es pot notar o sentir. K)Un infant rondinaire, és a dir, que plora molt. 

28. Completa les frases següents amb derivats que indiquin “tirant a”:
A) Té un color que tira a roig. Té un color rogenc.  Aquesta sopa té un punt amarg. Aquesta sopa és amargant. C) És un noi que sol estar malalt. És un noi malaltís. D)M’agrada la roba que té un tacte tou. M’agrada la roba tova. E) La joventut porta colors que porten a negre. La joventut porta colors negrosos.

32- Destria, de cada parella, la forma derivada incorrecta. Si cal, consulta el diccionari:
a) Pol•lució: Pol•lucionar f) Terror: Aterroritzat 
b) Col•lisió: Col•lisionar g) Reflex: Reflexar 
c) Decepció: Decepcionar h) Traïció: Traïcionar 
d) Garantia: Garantitzar i) Clar: Aclarar 
e) Matís: Matitzar j) Improvís: Improvitzar 

33- Omple cada vuit amb una forma verbal sinònima de l’oració entre parèntesis:
a) (Treu els ossos): Desossa 
b) (Posar mobles): Moblar 
c) (Amb molt terror): Terroritzats 
d) (Causis més turments): Turmentis 
e) (Degustar el sabor): Degustar
f) (Posaven muralles): Emmurallaven 
g) (Pren comiat): S’acomiada 
h) (Fa travesses): Travessa 
i) (Pren terra): Aterra 

36- Destria els mots habilitats de les frases següents i digues en cada cas quin canvi han sofert:
a) Un Picasso - Nom de persona(obra) // Un Miró – Nom de persona(obra) 
b) Els pretendents (verb – nom gerundi) // La germandat ( verb – nom participi) //
Sorprenent (verb – adverbi) // Els assistents ( verb – nom gerundi)
c) Amant (verb – nom gerundi) // Un Martini – Nom de persona(beguda) // Carregat (verb participi – adjectiu)
d) L’anada (verb – nom participi) // Pesada (verb – adjectiu) // La tornada (verb – nom participi) // Creixent ( verb – adjectiu)
e) Els savis ( verb – nom gerundi) // Els intel•ligents (verb – nom gerundi) // Molestos (verb – adjectiu) 
f) El corrent (verb – nom gerundi) // La variant (verb – nom gerundi) // la 322 ( numeral)
g) El caient (verb – nom gerundi) // Maragda ( nom – adjectiu (fruit-color))
i) Amanida (verb – nom participi) // Rostit (verb – nom participi) //Sofregit (verb – nom participi)

37. Fixa’t que molts mots compostos fan referència a qualitats humanes. Explica el significat de les formes següents i indica ala categoria gramatical de cada lexema:
a) Tastaolletes : Persona que comença moltes coses i no en segueix cap.
b) Panxacontent: fresc
c) Buscabregues: persona que tendeix a ficar-se enmig de problemes de manera intencionada.
d) Ventafocs: Rotllana petita generalment d’espart amb un mànec del mateix espart, emprada per a ventar el foc.
e) Escurabutxaques: Persona o cosa que fa despendre tots els diners de què hom disposa.
f) Llepafils: Triat excessivament, escrupolós, en el menjar.
g) Pelacanyes: persona pobra.
h) Somiatruites: Persona visionària o que s’il•lusiona fàcilment amb coses impossibles o estranyes.
i) Escanyapobres: Usurer, usurera.
j) Rebentapisos: Lladre de pisos.

Tots els mots compostos anteriors tenen dos lexemes. El primer és un verb i el segon un nom.

40. Subratlla les locucions lèxiques i digues, en cada cas, si són nominals, adjectivals o adverbials. A continuació, explica’n el significat.
a)
a. Fa no fa (adverbial): aproximadament
b. Peus de rata (nominal): bolet
c. Cames de perdiu (nominal): bolet
d. Potes de gat (nominal): bolet.
b)
a. Tal vegada (adverbial): 
b. Braç de gitano (nominal): peça de pastisseria allargada
c)
a. D’ara endavant (adverbial): a partir d’ara.
b. Dreta llei (adjectival): a la peu i a la lletra
d) Anar a contractor (adverbial): a desgana.
e) A cor què vols (adverbial): tractar molt bé.
f)
a. Ull de poll (nominal): malformació a l’interior dels peus molt molest que sol sortir a partir de la mitjana edat.
b. Mal de mil dimonis (adverbial): molt mal.
g)
a. Plana major (nominal): Els líders.
b. Mirar prim (adverbial): mirar amb molta cura.
c. Sobre la marxa (adverbial): improvisant.

42. Completa les frases següents amb aquestes locucions: 
a) D’avui en vuit
b) Sobre un llit de roses
c) Ni de bon tros
d) Muts i a la gàbia!
e) L’any de la Maria Castanya
f) Partit pres
g) A la quinta punyeta
h) Sobre manera

43.- Fixa’t que moltes frases fetes expliquen maneres de ser. Relaciona cada frase feta amb el seu significat:

Ser coix de front: no tenir seny.

Ser de bona dent: ser eloqüent.

Ser de la màniga ampla: ser tolerant.

Ser el capità aranya: ser indiscret.

Ser el fluix de llengua: ser causa de pèrdua.

Ser una boca d’or: ser menjador.

Ser una sangonera: fer actuar però sense participar.

Ser de bona pasta: tenir bon caràcter.

Ser de poca vida: ser poc menjador.

Ser del morro fort: tenir mal geni.

Ser de la primera volada: ser inexpert.

Ser el cul d’en Jaumet: ser molt bellugadís.

Ser un calçasses: deixar-se dominar per la dona.

Ser un cap calent: ser un exaltat.

45.- Fixa’t que amb el verb tenir es construeixen moltes frases fetes. Completa les oracions següents amb aquestes frases fetes:

a) La meva neboda no patirà a la vida: té bons padrins.

b) Aquest negoci el tinc a la butxaca; no crec que em doni cap problema.

c) El nomenament no em preocupa gens, ja el tinc coll avall.

d) No ten fiïs gens: aquest té cara d’ovella i urpes de llop.

e) No pateixis, ho he passat molt malament, però ara, el disgust, ja el tinc ben apamat.

f) No paren de dir-me tots què he de fer i com ho he de fer, i jo tinc el cap com un timbal.

g) Realment, suporta bé les situacions desagradables: ell té fetge.

h) Podeu obrir la finestra? És que jo tinc fogots i m’acaloro de seguida.

47.- Relaciona cada una de les frases fetes de la sèrie a) amb el significat corresponent de la sèrie b):

Fer via: avançar.

Fer uns ulls com unes taronges: obrir els ulls desmesuradament.

Fer upa: alçar una criatura.

Fer xup-xup: bullir a poc a poc.

Fer una queixalada: picar (alguna cosa per menjar).

Fer una cara nova: pegar.

Fer volar coloms: il·lusionar-se en coses inútils.

Fer un paperàs: quedar molt bé.

Fer un gall: desafinar.

Fer-se veure: presumir.

Fer sortir barba: impacientar.

Fer una escena: escandalitzar.

Fer un pensament: prendre una resolució.

Fer una gorra: fer pagar a un altre.