lunes, 28 de noviembre de 2011

Un mal negoci


La Vanguardia
David García 18/11/2010

L'augment de l'independentisme a Catalunya no és casual ni respon a circumstàncies difícils d'explicar.
Si deixem les raons identitàries a un costat i ens centrem en el dia a dia, qui pot defensar el *espolio que pateixen tots els catalans, independentment de si se senten espanyols o catalans?
Qui pot defensar que Espanya robi a Catalunya 60 milions d'euros al dia a partir del dèficit fiscal?
Qui pot defensar que els estudiants catalans rebin només el 5% de totes les beques de l'estat i els estudiants de Madrid rebin el 58%?
Qui no voldria veure augmentada la renda per càpita anual dels catalans en uns 2.400€ a l'any si tinguéssim seguretat social pròpia?
Qui pot defensar que el "Ministeri de Cultura" faci una despesa anual per cada espanyol de 47€ i per cada català només de 5€?
Qui voldria viatjar amb el 40% dels trens construïts per l'Estat durant la dècada dels 70 que es van considerar obsolets i que encara circulen per Catalunya, mentre que Madrid només té el 4%?
Qui no voldria veure al seu país 7 vegades més ric com va dir el Premi Nobel d'Economia Aplicada en la UB el passat mes de maig?
Qui pot defensar que 1 de cada 3 anys el Ministeri de Foment no inverteixi gens de gens a Catalunya?
Qui voldria, malgrat ser català i sentir-se espanyol, que cada any ens robin 20.000.000.000 d'euros (11% del PIB), sent així la regió del món que sofreix més dèficit per part del seu govern? Realment sentir-se espanyol a Catalunya compensa això?
Com a resident a Catalunya, qui pot tolerar que per cada 12,7 milions d'euros que s'inverteixen en medi-ambient a l'aeroport del Prat, s'inverteixin 300 milions al de Barajas?
Per molt espanyolista que un sigui a Catalunya es pot defensar que entre 1985 i 2005 només s'hagin construït a Catalunya 20km d'autovies mentre que a Madrid es facin prop de 900 en idèntic període?
Es pot acceptar i no protestar quan a Catalunya només s'inverteix una mitjana del 12% del PIB espanyol anual malgrat aportar el 22% del mateix PIB espanyol?
Es pot acceptar el greuge que hem sofert amb l'AVE? A Catalunya, per l'AVE, el govern va invertir 316€ per català, però en el mateix any va invertir 1.198€ per andalús, 894€ per madrileny, 574€ per aragonès i 407€ per un manxec.
Es pot acceptar pagar peatges i més peatges?
Amb la dependència de Catalunya pel que fa a Espanya nosaltres els catalans, independentment de si ens sentim espanyols o catalans, estem perdent l'oportunitat de viure millor. Estem perdent l'oportunitat de donar un futur millor als nostres fills.
Espanya és un mal negoci a nivell cultural però sobretot a nivell econòmic, i ho és perquè tractar a Catalunya com una colònia forma part de la seva leitmotiv nacional.


 - He volgut deixar aquest article de La Vanguardia aquí, tot i que ja és de fa un any, perquè justament la setmana passada vaig veure que circulava pel Facebook i quan el vaig llegir vaig pensar que seria interessant dedicar-li una entrada al meu blog.


No hay comentarios:

Publicar un comentario