On hem deixat la neutralitat?

A Espanya durant molts anys l’actualitat esportiva és representada per quatre diaris esportius. Entre aquets diaris, encarregats d’informar a la població, sempre hi ha hagut algunes diferències, com vindria a ser normal ja que cadascú té el seu punt de vista. Però moltes vegades aquest punt de vista diferent ha creat tensions entre els aficionats, sobretot els del Futbol Club Barcelona i els del Reial Madrid. Per què dic això? La temporada passada, en un període relativament curt de temps, unes dues setmanes, aquests dos equips es van arribar a enfrontar en quatre ocasions. No cal dir que en aquest partit, anomenat el “clàssic” del futbol espanyol, la rivalitat entre els dos equips arriba fins a uns extrems en què certs aficionats arriben a odiar els jugadors de l’equip contrari pel sol fet de representar-los, sense donar importància al caràcter que cada persona té. Aquest fet, per mi greu, pot passar desapercebut quan una persona després d’afirmar que odia a un jugador rival, pel que representa, diu que és una qüestió d’esport, que l’esport és així, que no té volta enrere. Aquesta resposta moltes vegades deixa al receptor sense res a dir, però realment hi ha molt a dir en aquest tema.

Entre els aficionats d’aquests dos clubs cada vegada hi ha una tensió majúscula i això també és fàcil de veure entre jugadors quan els dos equips s’enfronten. Aquesta tensió s’ha vist augmentada principalment pels implicats en això (entrenadors i jugadors). Però per a mi també té una gran importància la premsa. Des de ja fa temps molts debats i polèmiques són instigades per la premsa, potser és per vendre més, perquè la gent estigui pendent de l’actualitat a tota hora o per qualsevol altre fet, però el que està clar és que alimentar aquest debat no ens porta en lloc. Hi ha dos sectors principals: els més barcelonistes i els més madridistes que fan un clar partidisme a favor d’un o l’altre i això no ajuda, típics són els exemples quan hi ha jugades polèmiques, uns veuen una cosa i uns una altra, però actualment no només són aquests petits detalls sinó que en jugades tan clares com contínues agressions de futbolistes del Madrid a jugadors del Barça tenen un context diferent segons el diari que llegeixis. Inclús en Pep Guardiola va arribar a afirmar després de l’últim partit de la supercopa al Camp Nou que si, no aturàvem això ens acabaríem fent mal i no pas els jugadors.

Amb això vull dir que els extrems no ens porten en lloc, en els últims anys la premsa esportiva espanyola ha agafat dos camins ben diferents i en aquests moments no hi ha cap diari esportiu que sigui neutral en aquest sentit. A vegades quan llegeixes dos diaris esportius diferents tens la sensació que estàs en països diferents. Això no afavoreix gens a l’esport en general sinó que el perjudica, la rivalitat entre els aficionats és molt gran i crea una certa enveja, ràbia al rival, que no és sana i que no ajuda gens a l’esport. 

CORRECCIÓ:

- Diferencies: Diferències

- Perquè: Per què

- La temporada passada en un...: la temporada passada, en un...

- En que: en què

- Als: els

- En que: en què

- Pels sols fet: pel sol fet

- Te: té

- Desde: des de

- Altre: altra

- Tant clares: tan clares

- Et dona la sensació: tens la sensació

- Rabia: ràbia