lunes, 28 de noviembre de 2011

Un mal negoci


La Vanguardia
David García 18/11/2010

L'augment de l'independentisme a Catalunya no és casual ni respon a circumstàncies difícils d'explicar.
Si deixem les raons identitàries a un costat i ens centrem en el dia a dia, qui pot defensar el *espolio que pateixen tots els catalans, independentment de si se senten espanyols o catalans?
Qui pot defensar que Espanya robi a Catalunya 60 milions d'euros al dia a partir del dèficit fiscal?
Qui pot defensar que els estudiants catalans rebin només el 5% de totes les beques de l'estat i els estudiants de Madrid rebin el 58%?
Qui no voldria veure augmentada la renda per càpita anual dels catalans en uns 2.400€ a l'any si tinguéssim seguretat social pròpia?
Qui pot defensar que el "Ministeri de Cultura" faci una despesa anual per cada espanyol de 47€ i per cada català només de 5€?
Qui voldria viatjar amb el 40% dels trens construïts per l'Estat durant la dècada dels 70 que es van considerar obsolets i que encara circulen per Catalunya, mentre que Madrid només té el 4%?
Qui no voldria veure al seu país 7 vegades més ric com va dir el Premi Nobel d'Economia Aplicada en la UB el passat mes de maig?
Qui pot defensar que 1 de cada 3 anys el Ministeri de Foment no inverteixi gens de gens a Catalunya?
Qui voldria, malgrat ser català i sentir-se espanyol, que cada any ens robin 20.000.000.000 d'euros (11% del PIB), sent així la regió del món que sofreix més dèficit per part del seu govern? Realment sentir-se espanyol a Catalunya compensa això?
Com a resident a Catalunya, qui pot tolerar que per cada 12,7 milions d'euros que s'inverteixen en medi-ambient a l'aeroport del Prat, s'inverteixin 300 milions al de Barajas?
Per molt espanyolista que un sigui a Catalunya es pot defensar que entre 1985 i 2005 només s'hagin construït a Catalunya 20km d'autovies mentre que a Madrid es facin prop de 900 en idèntic període?
Es pot acceptar i no protestar quan a Catalunya només s'inverteix una mitjana del 12% del PIB espanyol anual malgrat aportar el 22% del mateix PIB espanyol?
Es pot acceptar el greuge que hem sofert amb l'AVE? A Catalunya, per l'AVE, el govern va invertir 316€ per català, però en el mateix any va invertir 1.198€ per andalús, 894€ per madrileny, 574€ per aragonès i 407€ per un manxec.
Es pot acceptar pagar peatges i més peatges?
Amb la dependència de Catalunya pel que fa a Espanya nosaltres els catalans, independentment de si ens sentim espanyols o catalans, estem perdent l'oportunitat de viure millor. Estem perdent l'oportunitat de donar un futur millor als nostres fills.
Espanya és un mal negoci a nivell cultural però sobretot a nivell econòmic, i ho és perquè tractar a Catalunya com una colònia forma part de la seva leitmotiv nacional.


 - He volgut deixar aquest article de La Vanguardia aquí, tot i que ja és de fa un any, perquè justament la setmana passada vaig veure que circulava pel Facebook i quan el vaig llegir vaig pensar que seria interessant dedicar-li una entrada al meu blog.


lunes, 7 de noviembre de 2011

On hem deixat la neutralitat?


A Espanya durant molts anys l’actualitat esportiva és representada per quatre diaris esportius. Entre aquets diaris, encarregats d’informar a la població, sempre hi ha hagut algunes diferències, com vindria a ser normal ja que cadascú té el seu punt de vista. Però moltes vegades aquest punt de vista diferent ha creat tensions entre els aficionats, sobretot els del Futbol Club Barcelona i els del Reial Madrid. Per què dic això? La temporada passada, en un període relativament curt de temps, unes dues setmanes, aquests dos equips es van arribar a enfrontar en quatre ocasions. No cal dir que en aquest partit, anomenat el “clàssic” del futbol espanyol, la rivalitat entre els dos equips arriba fins a uns extrems en què certs aficionats arriben a odiar els jugadors de l’equip contrari pel sol fet de representar-los, sense donar importància al caràcter que cada persona té. Aquest fet, per mi greu, pot passar desapercebut quan una persona després d’afirmar que odia a un jugador rival, pel que representa, diu que és una qüestió d’esport, que l’esport és així, que no té volta enrere. Aquesta resposta moltes vegades deixa al receptor sense res a dir, però realment hi ha molt a dir en aquest tema.
Entre els aficionats d’aquests dos clubs cada vegada hi ha una tensió majúscula i això també és fàcil de veure entre jugadors quan els dos equips s’enfronten. Aquesta tensió s’ha vist augmentada principalment pels implicats en això (entrenadors i jugadors). Però per a mi també té una gran importància la premsa. Des de ja fa temps molts debats i polèmiques són instigades per la premsa, potser és per vendre més, perquè la gent estigui pendent de l’actualitat a tota hora o per qualsevol altre fet, però el que està clar és que alimentar aquest debat no ens porta en lloc. Hi ha dos sectors principals: els més barcelonistes i els més madridistes que fan un clar partidisme a favor d’un o l’altre i això no ajuda, típics són els exemples quan hi ha jugades polèmiques, uns veuen una cosa i uns una altra, però actualment no només són aquests petits detalls sinó que en jugades tan clares com contínues agressions de futbolistes del Madrid a jugadors del Barça tenen un context diferent segons el diari que llegeixis. Inclús en Pep Guardiola va arribar a afirmar després de l’últim partit de la supercopa al Camp Nou que si, no aturàvem això ens acabaríem fent mal i no pas els jugadors.
Amb això vull dir que els extrems no ens porten en lloc, en els últims anys la premsa esportiva espanyola ha agafat dos camins ben diferents i en aquests moments no hi ha cap diari esportiu que sigui neutral en aquest sentit. A vegades quan llegeixes dos diaris esportius diferents tens la sensació que estàs en països diferents. Això no afavoreix gens a l’esport en general sinó que el perjudica, la rivalitat entre els aficionats és molt gran i crea una certa enveja, ràbia al rival, que no és sana i que no ajuda gens a l’esport. 



CORRECCIÓ:

- Diferencies: Diferències
- Perquè: Per què
- La temporada passada en un...: la temporada passada, en un...
- En que: en què
- Als: els
- En que: en què
- Pels sols fet: pel sol fet
- Te: té
- Desde: des de
- Altre: altra
- Tant clares: tan clares
- Et dona la sensació: tens la sensació
- Rabia: ràbia

Dictat comentat

Errors del dictat comentat:
- remontar: remuntar
- de presa: de pressa
- xàfegs: xàfecs